Per la proximitat geogràfica, França va ser el principal país que va acollir els exiliats. La gran majoria d’ells van iniciar el seu exili, fugint cap a la frontera francesa. Moltes d’aquestes persones van començar una nova vida, a pobles molt significatius de França. Aquests pobles són:
Camprodon
Camprodon és un municipi de la comarca del Ripollès a la província de Girona, Catalunya. Està situat a 120 km de Barcelona i a 75 km de Girona, a la vall del seu mateix nom, sota la influencia dels rius Ter i Ritort. És un dels municipis més extensos de la comarca, gràcies a l’annexió dels municipis de Freixenet i dels pobles de Rocabruna i Beget.
Camprodon té una tradició de molts anys en el món de l’excursionisme i turístic. El seu paisatge convida a emprendre llargues caminades i l’abundància de fonts urbanitzades construeixen un passeig ideal, el seu clima d’abundants nevades a l’hivern, fan que sigui un lloc ideal per als turistes.
El turisme a Camprodon ha estat present des dels principis del s.XIX amb l’arribada dels primers excursionistes i persones importants de la burgesia barcelonina que va edificar les seves mansions d’estiu en els dos grans passejos de La Font Nova i Passeig Maristany. Actualment Camprodon gaudir de gran varietat d’activitats lúdiques i culturals.
Camprodon va ser uns dels municipis amb un nombre molt elevat de refugiats. Molts d’ells van arribar a Camprodon per la seva proximitat geogràfica.
Moltes d’aquestes persones es van quedar allà a viure, encara que aquesta estança fa ser molt difícil tant per a ells com per als vilatans que vivien allà.
Aquesta dificultat, es va crear per la situació en la que s’estava vivint; ja que no era fàcil conviure amb persones que venien de fora. Però, també hem de dir que els vilatans d’aquest municipi sempre van estar encantats per ajudar-los.
Coll d'Ares
Coll d’Ares és un coll de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques dels Ripollès i el Vallespir. Aquest coll, serveix com a pas fronter entre Espanya i França, alhora que separa les valls del Ter i del Tec.
És a 18 km de Camprodon, passa per Molló i és a 13 km de Prats de Molló.
Els exiliats van passar per aquest coll, ja que comunica dos ciutat importants com son: Camprodon i Prats de Molló. Aquesta ruta els facilitava, l’arribada fins a Prats de Molló.
Alumnes de primer i segon de batxillerat de l'INS Josep Puig i Cadafalch a l'inici de la ruta.
Prats de Molló
Prats de Molló és una localitat francesa situada al departament dels Pirineus Orientals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló, a la comarca del Vallespir. Els seus habitants reben el gentilici de Pradencs.
Prats de Molló és el municipi més gran del departament i un de les més grans de França, amb 14.509 hectàrees. Abans era molt més gran, ja que el 1862 es van separar 2.518 hectàrees per formar el municipi de El Tec.
El conjunt del territori és molt muntanyós. Les muntanyes s’aixequen al sud (frontera amb Espanya) fins al pic de Costabona, i al nord (límit amb el Conflent) fins al pic de Sethomes.
Prats de Molló va ser un municipi que com Camprodon, va acollir a un nombre elevat de refugiats ja que com hem dit abans, està molt a prop de Camprodon, i d’aquesta manera els refugiats podien entrar a Prats de Molló.
Aquesta ciutat, també va servir de casa per a totes aquestes persones que fugien del seu propi poble.
Alumnes de primer i segon de batxillerat de l'INS Josep Puig i Cadafalch realitzant la ruta.
A la fotografia es pot veure a Mariano Gracia i els seus fills arribant a Prats de Mollo. Ell agafa de la mà a la seva filla Alicia; darrere un campero francés, Thomas Coll, ajuda a Amadeo. Aquesta fotografia va ser obra de Roger Violet, apareguda en L'Ilustration en 1939. A la dreta
Un cop iniciada la ruta a Coll d'Ares, varem arribar a Prats de Mollo. A Prats de Mollo, ens van explicar, la història d'Amadeo Gracia. El 20 de novembre de 1937, l'ofensiva franquista és inminent, Pilar Bamala, com molts altres veins decideixen anarse-n del poble per fugir dels possibles bombardejos.
Pilar envia al germà gran a buscar el seu didal que se l'ha deixat a casa. Un cop torna, Antonio veu un escena tràgica. La seva mare esta molt mal ferida i els seus dos germans tenen ferides molt greus a els cames. Els ferits són traslladats a l'hospital. Antonio corre a la sucrera per dir-li al seu pare, tot el que havia passat.
Díes després la mare mort. Antonio Gracia decideix emprendre la ruta cap als Pirieneus amb els seus fills. Començanty aixó el seu exili.
Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de Cerdans és un municipi francès situat al departament de Pirineus Orientals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló, a la comarca del Vallespir. Els seus habitants reben el gentilici de llorencins o Santllorencins.
És un petit poble de la Vall Verda situat al mig del Vallespir. Es situa a una hora de carretera de tots els grans centres d’interès del departament i també es troba mol a prop d’Espanya (4 km). El seu aspecte actual li ha donat el seu passat industrial i la seva rica historia obrera.
El seu passat industrial li ha donat el seu aspecte actual i la seva rica historia obrera.
El municipi de Sant Llorenç de Cerdans limita amb Costoja, Serrallonga, El Tec, Montferrer, Arles de Tec i Maçanet de Cabrenys (municipi espanyol).
Ens vam dirigir cap a Sant Llorenç de Cerdans. Allà vam veure una exposició de la Guerra Civil espanyola; amb molts protagonistes, com per exemple el president de la Generalitat, Lluís Companys i Jover.
Arles
Arles és una ciutat, situada al nord de França, al departament de Bocas del Ródano. Aquesta ciutat forma part de la província francesa de Provença.
El riu Roine, es divideix en dos braços a Arles, formant la regió del delta anomenat La Camarga. Coma que La Comarga està administrada per Arles, és un de França. L’àrea total del seu territori es de 758, 93 km, set vegades més gran que la de París.
Tant Arles com Sant Llorenç de Cerdans van ser ciutats importants quan va esclatar la guerra civil. Els refugiats passaven la frontera cap a França i això els facilitava l’accés a totes aquestes ciutats.
En aquesta població vam tenir també l'oportunitat de veure una exposició, coneixent altres testimonis sobre aquesta gran guerra.
Elna
Elna és un municipi de França situat al departament de Pirineus Orientals, a la regió del Llenguadoc-Rosselló. A ribes del Tec, Elna limita amb el Palau del Vidre, Argelers de la Marenda, La Torre d’Elna, Sant Cebrià, Alenyà, Cornellà del Bercol, Montescot, Bages de Rosselló i Ortaffa.
Des del 1939 fins al 1944, Elna es va convertir en seu de la Maternitat d’Elna, una entitat fundada sense cap mitjà per la infermera suïssa Elizabeth Eidenbenz, que va aconseguir facilitar el naixement d’uns 597 nens. Les seves mares van ser refugiades a la maternitat d’Elna durant la Guerra Civil Espanyola. Aquestes residien al camp de concentració d’Argelers i quan havien de parir, Eidenbenz se les emportava a la Maternitat.
A Elna, vam visitar la Maternitat d'Elna. En aquest lloc, vam tenir el plaer de guadir d'una explicació sobre com la seva organització i de veure un vídeo sobre Elisabeth Eidenbenz, on ens explica tots els seus sentiments en vers la seva fundació i totes les consequències que va haver de patir en el seu exili.
Argelers
El camp de refugiats d’Argelers va ser obert el 3 de febrer del 1939 al nord de la platja d’Argelers (Rosselló). Destinat a les tropes de la República espanyola que arribaven al territori de l’Estat francès durant l’evacuació de Catalunya els darrers mesos de la guerra civil espanyola.
El camp oferia, en unes condicions de vida molt dures: fred, fam, polls, sarna, prostitució, els republicans espanyols que fugien d’una guerra perduda. El camp va ser construït per a 15 dies i va durar 2 anys. S’hi van construir 300 barraques i es calcula que hi van passar unes 465.000 persones. Era una superfície sorrenca voltada de filat on foren construïts uns escassos barracons.
El camp d’Argelers va ser el primer dels camps de concentració construïts al Rosselló. No s’havia previst res per a l’acolliment dels exiliats al principi, només la sorra i la roba que portaven els abrigava.
Els refugiats rebien el tracte de presoners de guerra. El camp era vigilat per senegalesos (unitat de terra de l’exèrcit francès) i espahís (soldats de cavalleria) a cavall que es caracteritzaven per la seva duresa. Al camp d’Argelers les nenes i les noies joves portaven una espècie de xiulet fet amb canyes lligat al coll que feien servir en cas d’intentar ser violades pels seus guardians.
Poc després es van obrir altres camps com els del Voló, Sant Cebrià, El Barcarès, Bram i del Vernet. Això permeté disminuir la pressió demogràfica del Camp d’Argelers traslladant part dels refugiats a Barcarès.
El gener del 1939 la ciutat de Barcelona va caure en mans dels franquistes i la victòria militar de la Guerra Civil queia definitivament de la banda dels militars feixistes. Mig milió de republicans espanyols, per salvar la vida, van prendre el camí de l’exili cap a França. Aquest èxode s’anomenà La Retirada.
A Argelers, vam tenir el plaer d'escoltar a dos testimonis. Aquestes dues persones ens van explicar la història que van haver de patir els seus pares i avis i l'història d'ells mateixos.
Cotlliure
Cotlliure és una vila i municipi del Rosselló a la Catalunya Nord que administrativament pertany al departament francès de Pirineus Orientals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló. Cotlliure és una vila turística situada a la Costa Vermella, que limita amb els municipis d’Argelers, Banyuls de la Marenda i Portvendres. En el seu cementiri hi ha la tomba d’Antonio Machado.
La Vila de Cotlliure té l’origen en castrum Caucoliberi que significa el port d’illíberis, era una ciutat del segle VI aC, que servia de port d’Illiberis.
Antonio Machado, va ser un poeta espanyol, que va patir les conseqüències de la Guerra Civil espanyola. A finals del gener de 1939, davant la imminent ocupació de la ciutat, surt de Barcelona amb Joaquim Xirau Palau en una ambulància. Després de passar un dies a Girona, passa la seva última estança a Espanya.
A la tarda del dia 28 arriba finalment a Cotlliure (França), on va morir el deia 22 de febrer.
Després de la Maternitat d'Elna, ens vam dirigir cap a Cotlliure. Allà vam poder veure la seva tomba i escoltar alguns dels seus poemes més famosos recitats per les nostres companyes de primer de batxillerat.
Portbou
Portbou és un municipi situat a la part nord-oriental de la comarca de l’Alt Empordà (província de Girona), al nord-est d’Espanya. Limita amb el municipi de Colera, Cervera i Banyuls del Mar.
A ribes de la Costa Brava, és el poble espanyol més natural de la mar Mediterrània. Portbou pateix els forts vents de la tramuntana. Desde 1659 es va convertir en una zona fronterissa entre Espanya i França.
El 1940 hi va tenir lloc l’última batalla de la Guerra Civil espanyola.
La Jonquera
La Jonquera és un municipi espanyol de la comarca de l’Alt Empordà, pertanyent a la província de Girona, a Catalunya.
Des del segle XIII fins a la fi del regim senyorial, a meitats del segle XIX, va ser possessió dels Rocabertí. El tractat dels Pirineus (1659) va fer situar la nova frontera entre les monarquia hispànica i la monarquia francesa a la serra de l’Albera, fet que va marcar la historia posterior de la Jonquera.
En aquest municipi, trobem un museu, anomenat MUME (Museu Memorial de l’Exili). El qual ens proporciona informació sobre, la guerra, la derrota, les vivències de l’exili, el llegat de l’exili, etc.
En aquest museu, vam veure moltes exposicions i un video que ens va proporcionar, molts testimonis.
La Jonquera va ser l'última parada d'aquesta ruta de l'exili.
L'exili suposà un canvi radical en la vida de tot ésser que ho va patir, així es pot observar en el rerafons d'aquest video on es mostra l'arribada del president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas en el punt i final del seu exili.
