La majoria dels exiliats no van realitzar la mateixa ruta sinó que molts d’ells van emprendre destins diferents per a buscar noves opcions de vida. Aquestes rutes varen ser: Puerto Viejo, Puerto de Lera, Congost de Las Devotas, La Bolsa de Bielsa, Lamanère, Mina Canta i Can Barris, Les Illes i les Salines, Carretera de la Costa, Port del Portillón, Puerto de la Glera, Espolla-Coll de Banyuls, Castell de Requesens, Costoja, entre d’altres.
Malgrat, tot i que hi existien rutes diferents, molts dels exiliats van anar a parar en camps de concentració però aquest destí no vaser el de la majoria perquè d’altres van poder emigrar cap a altres països.
En aquests països gaudien de règims democràtics i van poder obtenir una feina i construir-se un nou futur, lluny de tot el desastre que s’estava vivint a Europa.
Aquest països van ser: els Estats Units, la Gran Bretanya, Suïssa, Mèxic, la República Dominicana i Xile, aquests tres darrers països, van rebre un bon nombre d’exiliats.
La vida que van començar a Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, els hi va anar bastant bé; però no podem dir el mateix dels qui es van quedar a Europa, ja que el seu èxode va coincidir amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, i la invasió nazi a França.
